bombo

m
Música

Bombo amb deu tensors per banda

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de percussió de so indeterminat.

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes. És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal. Amb un diàmetre que oscil·la entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII. D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz, rock, etc. -formant part de la bateria- i per moltes formacions de música popular.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Mitjans i Berga, Rafel; Soler, Teresa; Aiats i Abeyà, Jaume: Músics de flabiol i bombo: els flabiolaires del rodal d’Arbúcies, Editorial Alta Fulla, Barcelona 1993