Rebé la primera formació musical del seu pare i a vuit anys entrà a formar part de l’escolania de l’església de Betlem, a Barcelona. Posteriorment estudià cant al Conservatori de Música de la capital catalana. El 1931 debutà a la mateixa ciutat amb Los gavilanes i en 1933-34 estrenà diverses sarsueles als teatres Ideal i Coliseum. Durant la Guerra Civil Es panyola actuà en la companyia de M. Redondo fins que fou empresonat a Lleó. El 1948 cantà al Gran Teatre del Liceu Doña Francisquita. Consagrat definitivament a la sarsuela, n’estrenà diverses obres d’autors coetanis. Enregistrà en disc diversos fragments d’aquest gènere musical i es retirà al principi dels anys seixanta.