Estudià cant a Copenhaguen, on fou deixeble de J. Forsell. Debutà el 1939 a l’Òpera Reial de la mateixa ciutat com a Ferrando (Così fan tutte) i un any després hi interpretà el paper titular de Faust (Ch. Gounod). El 1946 fou contractat a Glyndebourne per a l’estrena de La violació de Lucrècia (B. Britten), al costat de P. Pears. Especialitzat en el repertori mozartià gràcies al refinament de la seva línia vocal i a l’estil del seu fraseig, representà gran part dels personatges per a tenor del compositor austríac i enregistrà diversos discos. Es retirà per dedicar-se a l’ensenyament i feu classes de cant als Estats Units, el Canadà i Dinamarca. El 1969 aparegué publicat el seu mètode de cant.