De pare francès i mare italiana, començà a estudiar cant a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a França. Quan abandonà aquest país es traslladà amb la seva família a Ciutat de Mèxic, on debutà l’any 1931 en el paper d’Alphonse (La favorita). El 1938 cantà, també a Ciutat de Mèxic, la part de Luna d'Il Trovatore i seguí com a baríton amb diverses òperes de G. Verdi, G. Puccini i G. Donizetti. A partir del 1943 començà a interpretar papers de tenor. Fou considerat un dels millors intèrprets de les òperes de Verdi, i en especial del paper d’Otel·lo, que arribà a enregistrar amb direcció de W. Furtwängler. El 1946 debutà al Metropolitan de Nova York i l’any següent ho feu al Teatro alla Scala de Milà. També cantà en el Festival de Bayreuth, on el 1952 fou Sigmund (La valquíria) en una reeixida producció. Al final de la seva carrera tornà a la tessitura de baríton, amb papers com el de Iago, Falstaff o Bartolo, i el 1969 es retirà a Santiago de Xile, on dirigí durant dos anys el teatre d’òpera de la ciutat.