Giorgio Ronconi

(Milà, Llombardia, 1810 — Madrid, 1890)

Baríton italià.

Fill del tenor Domenico Ronconi, inicià la seva activitat a Pavia el 1831 amb La straniera, de V. Bellini. Poc temps després es convertí en un important intèrpret de les òperes de G. Donizetti, moltes de les quals estrenà: Il furioso all’isola di San Domingo (1833), Torquato Tasso (Roma, 1833), Il campanello (Nàpols, 1836), Pia di Tolomei (Venècia, 1837), Maria Padilla (Milà, 1841), etc. A partir de l’any 1842, amb l’estrena de Nabucco a Milà, excel·lí com a intèrpret verdià (Ernani, I due Foscari, Rigoletto). Famós especialment per les seves qualitats dramàtiques, desenvolupà la seva carrera per tot Europa i els EUA (1866-74). Al final de la seva vida exercí la docència al Conservatori de Madrid.