Estudià música a Cardiff i, després de la Segona Guerra Mundial, ho feu a Hamburg amb T. Hermann. Debutà el 1948 al Covent Garden de Londres en un paper secundari d'Els mestres cantaires de Nuremberg, un any abans d’abordar el paper de Fígaro de Les noces de Fígaro, obra amb la qual es presentà a la Scala de Milà (1960), l’Òpera de Viena (1961) i el Festival de Salzburg (1962). El 1964 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York, en el paper titular de Falstaff, i el 1975 debutà a l’Òpera de París com a Leporello (Don Giovanni). Estrenà òperes d’autors del segle XX, especialment de B. Britten i W. Walton. Els últims anys de la seva vida compaginà el cant amb la posada en escena d’algunes òperes, sempre amb gran èxit de públic i crítica. Intervingué en diversos enregistraments fonogràfics.