Vida
Fill de compositor, malgrat la seva formació musical infantil -piano i una activitat coral escolar- s’inicià relativament tard en el cant, que simultaniejà amb els estudis universitaris. El seu primer mestre fou G. A. Walter, i posteriorment fou deixeble de H. Wissenborn. Durant la Segona Guerra Mundial fou fet presoner en un camp de concentració nord-americà a Itàlia. De retorn a Alemanya, el 1947 debutà amb una interpretació del Viatge d’hivern de F. Schubert a la ràdio. Un any després ho feu amb Don Carlos a Berlín, i a partir d’aquest moment cantà a l’Òpera de Viena, el Festival de Salzburg (sota la direcció de W. Furtwängler) i Bayreuth, on debutà el 1954 en el paper d’Herald de Lohengrin, abans d’abordar, en anys successius, els papers de Wolfram o Amfortas, entre d’altres. El 1962 participà en l’estrena del War Requiem de B. Britten a Coventry, i tres anys més tard ho feu en Abraham i Isaac d’I. Stravinsky. El seu ampli repertori vocal (òpera, lied i oratori) ha inclòs els principals personatges d’autors que van des de J. S. Bach fins a H. W. Henze, passant per W.A. Mozart, J. Brahms, G. Verdi, R. Wagner o F. Busoni. A més de les seves creacions operístiques, en què s’ha destacat amb personatges com Don Joan, Papageno, el Comte d’Almaviva, Posa, Wotan, Wolfram, Amfortas, Wozzeck o el Doctor Faust (Busoni), ha estat un intèrpret referencial de lied, especialment en peces de F. Schubert i G. Mahler, l’obra dels quals ha enregistrat en diverses ocasions. Ha ofert recitals arreu del món i s’ha presentat als principals escenaris operístics mundials. Debutà tardanament al Gran Teatre del Liceu, on oferí un concert el 1991 sota la direcció orquestral del seu fill Martin. El 1977 es casà amb la soprano Julia Varady, catorze anys després d’haver enviudat de la violoncel·lista Irmgard Poppen. A més dels lieder, la seva discografia inclou les principals òperes i oratoris del repertori per a baríton. Ha estrenat nombroses obres de compositors del segle XX, com H.W. Henze, B. Britten, I. Stravinsky, M. Tippett o A. Reimann, entre molts d’altres. Es retirà al principi dels anys noranta, tot i que ha centrat part de la seva activitat posterior en la direcció orquestral. Ha publicat diverses obres teòriques sobre estètica i interpretació del lied i una autobiografia.
Obra
Wagner y Nietzsche: el mistagogo y el apóstata, Altalena, Madrid 1982; Robert Schumann, words and music: the vocal compositions, Amadeus Press, Portland 1988; Los lieder de Schubert, Alianza Editorial, Madrid 1989; Hablan los sonidos, suenan las palabras: historia e interpretación del canto, Turner, Madrid 1990
Bibliografia
- Whitton, F.: Dietrich Fischer-Dieskau: Mastersinger, Londres 1981