Estudià dret, carrera que compaginà amb els estudis de cant amb G. Crimi. Després del seu debut a Gubbio (Úmbria) com a Rodolfo (La sonnambula), el 1936, guanyà diversos concursos a Milà i Viena. Posteriorment cantà La Traviata a Roma (1937) i un any després actuà en la primera representació italiana de Wozzeck, d’A. Berg, a l’Òpera de la mateixa ciutat. El 1942 debutà a la Scala de Milà com a Belcore (L’elisir d’amore), i hi tornà de manera ininterrompuda en temporades successives. Posteriorment cantà a Salzburg, Chicago, San Francisco i Londres, ciutat aquesta darrera on sobresortí amb els papers de baríton més destacats del repertori, des de Verdi (Falstaff, Iago, Rodrigo, Rigoletto, Macbeth) fins a Puccini (Scarpia), passant per Mozart (Don Giovanni). Estrenà diverses òperes de compositors italians contemporanis, i el 1978 es retirà cantant Oracolo, de F. Leoni. Notable actor, interpretà més de vint pel·lícules i els últims anys de la seva vida fou també director d’escena en produccions operístiques. Protagonitzà diversos enregistraments fonogràfics, i el 1979 publicà la seva autobiografia.