Vanni Marcoux

Jean-Émile Marcoux
(Torí, Piemont, 1877 — París, 1962)

Baix francès d’origen italià.

Estudià dret a la seva ciutat natal i hi exercí d’advocat. Debutà com a aficionat el 1894 amb el paper de Sparafucile (Rigoletto) al Teatro Regio. Arran de l’èxit obtingut en un recital al costat de F. Tamagno i d’A. Magini-Coletti, dues grans figures de l’època, decidí consagrar-se exclusivament al cant. Després d’haver rebut diverses lliçons de mestres italians, debutà professionalment el 1900 amb Romeu i Julieta a Baiona. Cinc anys més tard fou contractat al Covent Garden de Londres, on reaparegué ininterrompudament fins el 1912. El 1922 cantà Boris Godunov a l’Òpera de París, obra que després interpretà al Teatro alla Scala de Milà sota la direcció d’A. Toscanini. Entre el 1938 i el 1943 fou professor de cant al Conservatori de París i en 1948-51 dirigí el Grand Théâtre de Bordeus.