Estudià amb A. Pessina i el 1919 debutà a Vicenza com a Rodolfo (La sonnambula). El 1924 es presentà amb èxit al Teatro Costanzi de Roma i al Teatro Colón de Buenos Aires, on fou contractat en temporades successives, fins el 1930. El 1926 debutà al Teatro alla Scala de Milà com a Felip II (Don Carlo) i hi cantà regularment fins el 1952. Entre el 1929 i el 1933 actuà al Metropolitan de Nova York. També es presentà al Covent Garden de Londres (1931), amb La forza del destino, i a l’Òpera de París (1935). Es retirà el 1953, després d’una reeixida carrera al llarg de la qual interpretà els principals papers de baix d’òpera italiana, a més del titular de Boris Godunov, de M. Musorgskij. Participà en alguns enregistraments fonogràfics.