De ben jove es traslladà a Barcelona, on va estudiar amb el mestre Zamacois i debutà l’any 1919 al teatre El Dorado. De seguida es feu molt popular per la seva sensibilitat i el seu refinament en la interpretació de cançons i cuplets en català, que contribuí a popularitzar, com Les Caramelles, Focs artificials, L’orfeonista, La Marieta de l’ull viu, La Porta Ferrissa, La Font del Gat o Els tres tombs, entre d’altres. Realitzà nombroses actuacions als teatres barcelonins, fins a la seva prematura retirada l’any 1925.