Es crià a Detroit, on d’adolescent cantà amb Charlie Parker i altres músics que visitaven la ciutat. El 1951 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton i s’instal·là a Nova York. Del 1960 al 1963 actuà amb Ray Charles, amb qui gravà un disc a dues veus. Malgrat les ofertes que rebé d’importants companyies discogràfiques per a fer música de caràcter més comercial, treballà sempre amb els seus propis temes i les recreacions molt personals que feia dels temes estàndard, com ara a The Audience with Betty Carter (1979) o Look what I got! (1988). Sempre es feu acompanyar per músics joves amb talent, a qui ella donava l’oportunitat de donar-se a conèixer.