John Lee Hooker

(Clarksdale, Mississipí, 1917 — San Francisco, 2001)

Cantant i guitarrista de blues nord-americà, considerat el pare del boogie.

Nascut al Mississipí rural, ja d’adolescent s’interessà pel gòspel i el blues. Després de passar per Memphis i Cincinnati, el 1948 s’establí a Detroit, on feu les seves primeres gravacions, entre les quals Boogie Chillen, acompanyant-se només amb guitarra elèctrica. Èxits posteriors foren Dimples (1956) i Boom Boom (1962), que influïren músics de pop britànics. És difícil establir el catàleg dels seus enregistraments, que han estat molt abundants, perquè sovint els feu sota pseudònim (entre d’altres, Birmingham Sam, Delta John, Texas Slim o Johnny Lee). De la seva guitarra surten tons indefinits, febrils grups de notes i un ritme inconfusible que, juntament amb la seva profunda veu, una de les més destacades del blues, l’han convertit en el bluesman més venerat. Els anys noranta seguia enregistrant, i realitzà duets amb altres artistes, com Ry Cooder, Robert Cray i Eric Clapton, tal com mostra la recopilació The Best of Friends (1998).