S’inicià en la música cantant en locals de la seva ciutat durant l’adolescència. A la meitat dels anys trenta formà duo amb el pianista Pete Johnson i el 1938 tots dos participaren en l’històric concert From Spirituals to Swing, celebrat al Carnegie Hall. També actuaren en diversos clubs de Nova York. Entre les gravacions d’aquesta època destaquen Roll’em, Pete (1938) i Cherry Red (1939). Turner continuà col·laborant amb diverses bandes i pianistes, i durant els anys cinquanta obtingué grans èxits, com Chains of Love (1951) i sobretot Shake Rattle and Roll (1954), una de les peces que configurà l’estil rock and roll. Al llarg dels anys seixanta i setanta participà en nombrosos festivals. La seva veu intensa, d’una gran expressivitat i capaç d’inflexions subtils, el convertí en un model per a altres cantants de jazz-blues. Entre els seus millors àlbums cal recordar Boss of the Blues (1956) i The Trumpet Kings Meet Joe Turner (1974).