Fou deixeble de Louise Mercier a Grenoble i, a partir del 1960, de René Benedetti al Conservatori de París. El 1963 perfeccionà els seus coneixements amb Yehudi Menuhin i Henryk Szeryng. El 1965 obtingué un premi de virtuosisme del Conservatori Reial de Brussel·les i tres anys després rebé el premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica. Posteriorment fou guardonat en altres concursos a Gènova, Nàpols i Londres.
Des del 1964 combina l’activitat de concertista amb la de direcció d’orquestra. El 1975 dirigí el concert d’Any Nou de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França i l’any següent fou nomenat principal director convidat d’aquesta formació. El 1981, un accident de cotxe l’obligà a abandonar la pràctica del violí i des de llavors s’ha dedicat a la docència i a la direcció. Fou director musical de l’Orquestra Nacional de Lió (1987-2000). Dirigí l’estrena mundial de Concertoratorio 89, de Michel Legrand, obra encarregada amb motiu de la celebració del bicentenari de la Revolució Francesa.