A cinc anys inicià els estudis de violí amb la seva mare, la violinista Elvira Schmuckler. Fugint de l’Alemanya nazi, el 1933 la seva família es traslladà a Amsterdam, on es perfeccionà amb Oskar Back i on debutà el 1935. Després de la guerra feu gires per Europa, els Estats Units i la Unió Soviètica.
Del 1951 al 1971 fou concertino de l’Orquestra de la Residència de la Haia. Amb el violinista Herman Krebbers formà un duet de violí per al qual compongueren concerts H. Badings, G. Frid, H. Kox i B. Maderna (1969). El 1974 fou nomenat concertino de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, posició que ocupà fins el 1985. Fou també professor del Conservatori de la Haia fins el 1982. Es retirà el 1994.
Fou distingit amb el títol d’oficial de l’orde d’Orange-Nassau. El 1975 fou cofundador del canal de ràdio Hilversum 4, dedicat a la música clàssica. De la seva discografia destaquen les sonates i partites per a violí sol de J.S. Bach i el Concert per a violí de Benjamin Britten, sota la direcció de sir John Barbirolli.