El seu pare era violinista de l’Orquestra Filharmònica de Nova York. Deixeble preferit d’Ivan Galamian, la seva presentació oficial tingué lloc el 1950 en un concert a l’Havana en què interpretà el Concert núm. 1 d’H. Wieniawski. Amb només quinze anys actuà al Carnegie Hall en un concert dirigit per Dimitri Mitropoulos. En molt poc temps es convertí en un virtuós, famós per la seva perfecció tècnica. Feu diverses gires per Europa, Amèrica, Austràlia i també Israel, i destacà per les seves interpretacions del repertori romàntic. Fou el primer intèrpret dels concerts per a violí de Richard Mohaupt (1954) i Paul Creston (1960). La seva collecció personal de partitures es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Michigan.