Lluís Millet i Farga

(Corfú, 26 d’agost de 1909 — Porto, 24 de gener de 1976)

Violoncel·lista.

Nebot de Lluís Millet i Pagès. Estudià amb el violinista Francesc Costa i amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó, i es perfeccionà a l’École Normale de Musique de París (1929). El 1927 fou guardonat amb el premi Parramon. Actuà com a solista en diverses ciutats espanyoles. Fou un dels solistes convidats en els Concerts Simfònics Populars, organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona. Formà part de l’Orquestra Simfònica de Dallas com a primer violoncel (1935-36). L’esclat de la Guerra Civil, quan es trobava a Barcelona, impedí el seu retorn a Dallas i l’obligà a participar en la lluita, primer al bàndol nacional i, posteriorment, al republicà. En acabar la guerra, fou professor i membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Formà part de l’Orquestra Simfònica del Conservatori de Música de Porto des del 1948.