Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz. Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època. El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie. Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano.