El seu primer instrument fou el violoncel, però aviat el canvià pel contrabaix. A partir del 1906 tocà en moltes bandes de Nova Orleans i dels vaixells del Mississipí. Tocà també a Califòrnia a la banda de Kid Ory, i el 1929 es traslladà a Nova York per treballar a l’orquestra de Louis Russell i Louis Armstrong. A partir del 1940 actuà en diversos grups de jazz tradicional, destacant-ne els liderats per Sidney Bechet, Art Hodes i Mezz Mezzrow. Durant els primers anys de la dècada dels seixanta col·laborà amb Earl Hines a San Francisco, i el 1966 feu una gira per Europa integrat en els New Orleans All Stars. Pops Foster fou un dels més importants innovadors del contrabaix durant l’era Nova Orleans del jazz, i desenvolupà un estil de pizzicato de gran força rítmica. Publicà una autobiografia.