Cresqué en un ambient musical i, després d’aprendre a tocar la guitarra de manera en gran part autodidàctica, estudià piano i violoncel al Royal College of Music de Londres, institució que aleshores no impartia estudis de guitarra, i que abandonà el 1952. Molt influït per Andrés Segovia, que l’aconsellà al principi de la seva carrera, els anys cinquanta formà un duo de veu i llaüt amb el tenor Peter Pears, amb el qual realitzà nombroses gires. També li donaren projecció, els primers anys de la seva carrera professional, els recitals de guitarra i llaüt per a la BBC. El 1954 començà les gires internacionals, i el 1960 fundà el Julian Bream Consort, grup dedicat a la música del període elisabetià (segona meitat del segle XVI – inici del XVII), que contribuí a difondre. Retirat el 2002, publicà una extensa discografia, amb un repertori que incloïa des del barroc (Bach, Dowland) fins al període contemporani. Diversos compositors d’aquest període, com ara Benjamin Britten, Hans Werner Henze, Malcolm Arnold, Michael Tippett, Toru Takemitsu o William Walton, li dedicaren partitures. Foren molt populars els seus duets de guitarra amb John Williams, dels quals se’n publicaren tres àlbums. El 1964 rebé l’orde de l’Imperi Britànic. Guanyà quatre premis Grammy (1964, 1967, 1972, 1973) i rebé també els premis Edison (1974), de la Royal Philharmonic Society de música instrumental (1996) i el Gramophone de música clàssica a la trajectòria.