La seva primera educació musical la rebé del seu pare. El 1858 continuà els estudis de flauta amb Dorus i dos anys després els prosseguí al Conservatori de París, on també estudià composició amb Reber. Després d’ingressar com a flautista a l’Òpera Còmica (1862), l’any 1864 passà a l’Òpera fins el 1890, que en fou nomenat director. Membre fundador de la Société Classique (1872) i de la Société de Musique de chambre pour instruments à vent (1879), a partir del 1893 abandonà l’activitat concertística i esdevingué professor de flauta del Conservatori de París. Entre els seus alumnes hi hagué Ph. Gaubert, G. Blanquart, L. Fleury i G. Lespes. En el seu catàleg destaquen nombroses peces de cambra per a instruments de vent i obres didàctiques com Méthode complète de Flûte, escrita en col·laboració amb Gaubert.