Després de treballar amb Albert Wynn i Wilbur De Paris, s’estigué dos anys a Europa amb l’orquestra de Sam Wooding (1928-30). Treballà, després, amb moltes orquestres, entre les quals cal destacar les de Cab Calloway (1933-39), Teddy Wilson (1939) i Benny Carter (1940). Durant els anys cinquanta i seixanta tocà sovint en orquestres de música llatinoamericana. Dirigí la seva pròpia banda a Nova York (1960-65) i després treballà amb Benny Goodman (1966-67). A partir de llavors tocà sobretot com a solista amb diferents seccions rítmiques, tot fent gires mundials. Fou en aquesta època que -fet poc comú en un instrumentista de vent que havia entrat en la setantena- pogué expressar millor el seu talent com a solista, tocant i gravant fins a l’edat de noranta anys.