En ambdues facetes fou un dels personatges més importants de la música de jazz. Començà tocant el piano, però de seguida passà a la bateria, que aprengué de manera autodidàctica, influït sobretot per Chick Webb. L’any 1942 es traslladà a Nova York, on treballà amb Mary Lou Williams, Fletcher Henderson i Billy Eckstine. En l’orquestra d’aquest últim quedà associat al jazz modern (be-bop) juntament amb els seus companys Miles Davis, Dexter Gordon i Fats Navarro, entre d’altres. Després tocà amb Charlie Parker i deixà importants enregistraments amb Thelonious Monk. El 1955 fundà un quintet, The Jazz Messengers, concebut com a plataforma d’expressió dels músics joves, raó per la qual els membres del conjunt canviaven sovint, si bé la plaça de bateria fou ocupada sempre pel mateix líder. Amb aquest grup es donaren a conèixer i evolucionaren músics de totes les generacions durant trenta-cinc anys. Blakey fou un bateria de forta personalitat, i un dels més influents del jazz.