Es graduà en teologia a la Universitat de Wittenberg, però abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la música. Estudià piano de manera autodidàctica i durant algun temps es guanyà la vida treballant com a tutor en diverses famílies. L’any 1818 fundà una fàbrica de pianos a Leipzig. El 1844 s’establí a Dresden. Arribà a ser un dels més prestigiosos professors de piano del seu temps i tingué entre els seus alumnes Hans von Bülow, R. Schumann i la seva pròpia filla Clara, nascuda del seu primer matrimoni. Com a pedagog, Wieck partí de les idees de J.B. Logier, però amb el temps anà desenvolupant els seus propis mètodes. Mantingué un greu enfrontament amb la seva filla amb motiu del casament d’aquesta amb Robert Schumann, a qui Wieck havia acollit a casa seva i impartia lliçons de piano.