Ingressà al conservatori de la seva ciutat natal el 1853 i fou deixeble d’Ambroise Thomas i François Benoist. Debutà el 1863 i de seguida fou contractat per Pablo de Sarasate, de qui fou acompanyant en diverses gires. La puresa del seu so i l’extrema precisió que aconseguia en l’execució li valgueren el reconeixement del públic i la crítica. El 1887 obtingué una plaça de professor al Conservatori de París, on fou mestre de la nova generació de pianistes francesos, entre els quals A. Cortot i R. Casadesus. El 1889 oferí un recital amb clavicèmbal, i de seguida fundà la Societat d’Instruments Antics, la qual cosa li permeté ressuscitar obres del repertori barroc que transcrigué per a piano. El 1902 fundà un concurs triennal de clavicèmbal. Compongué un ampli repertori pianístic i edità algunes obres, també per a piano.