Obtingué el primer premi del Conservatori de Música de París quan era alumne d’Yves Nat, a setze anys, i gràcies a Marcel Dupré i l’Associació Francesa d’Acció Artística anà a estudiar tres anys al Conservatori de Música de Moscou a la classe de Genrikh Neuhaus, del qual esdevingué assistent. Durant aquells anys realitzà una quarantena de concerts per tot el país i nombrosos enregistraments a la ràdio estatal. A partir del 1965 participà en els festivals més importants dels Estats Units i d’Europa. Fou guardonat per la Fundació de la Vocació de França i es convertí en el solista de conjunts com Ars Nova, Musique Vivante i del grup del compositor alemany Stockhausen, amb qui col·laborà durant el 1970. Estrenà nombroses obres contemporànies, com Société II, Si le piano était un corps de femme i Und so weiter de Luc Ferrari, i també l’obra Pôle pour deux de K. Stockhausen. Des del 1985 fou professor de piano i de música de cambra al Conservatori de Música de París i al Conservatori de Música d’Estrasburg.