Vida
Pianista precoç, estudià aquest instrument al Conservatori de París -que li concedí la primera medalla- i contrapunt i composició amb Vincent d’Indy. En acabar els estudis inicià una gira de concerts per Suïssa i França. Entre el 1901 i el 1921 fou professora de piano a la Schola Cantorum de París. També feu classes als conservatoris d’Estrasburg i Praga, tasca que continuà compaginant amb la de concertista arreu d’Europa. A París feu una sublim interpretació, en disset concerts, de l’obra per a tecla de Bach. Del 1922 al 1937 residí a Barcelona, on promogué l’Acadèmia de Música de Barcelona i col·laborà amb l’Associació Obrera de Concerts. Entre altres llibres escriví La sonate (1913), Les sonates de Beethoven per a piano i per a piano i violí (1927, publicades anteriorment en la "Revista Musical Catalana") i L’enseignement musical de la technique du piano (1922-25).
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Llongueras i Galí, Josep Jordi: Blanca Selva, plenitud i exemple: conferència pronunciada en el concert d’homentage a Blanca Selva celebrat el dia 21 d’abril de 1968 al Casal del Metge de Barcelona, Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, 1984, Barcelona 1984
- Selva i Henry, Blanca: Les sonates de Beethoven per a piano i per a piano i violí, Imp. Atenes, Barcelona 1927