Josep Colom i Rincón

(Barcelona, 11 de gener de 1947)

Pianista.

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Feu treballs de perfeccionament amb Joan Guinjoan i Rosa Colom i posteriorment amplià els estudis amb Ch. Causeret, M. Deschaussées i M. Rybicki a París, on el 1973 obtingué el títol de l’Escola Normal de Música. Fou primer premi en els concursos internacionals de Jaén (1973), Épinal (1977) i Paloma O’Shea, de Santander (1979).

S’inicià en la música de cambra al costat de Gonçal Comellas, Rafael Ramos i Arto Noras, i també amb el Quartet Gabrielli de Londres. Ha desenvolupat una tasca important com a solista al capdavant de formacions simfòniques d’arreu del món. Ha compost Crits i danses de la mort de Pan, per a flauta i piano, i ha enregistrat peces per a piano sol de J. Brahms (1992-94) i les integrals de M. de Falla (1989), F. Mompou (1991-92) i Manuel Blasco de Nebra (1995). El 1998 rebé el Premio Nacional de música.