Estudià al Conservatori de Varsòvia i posteriorment amplià estudis amb M. Moszkowski a Berlín. Del 1900 al 1913 residí a París, on fou professora de clavicèmbal de la Schola Cantorum. El 1903 debutà com a clavicembalista i abandonà el piano. Començà a fer gires de concerts, activitat que alternà amb la docència. L’any 1913 passà a ser professora de la Hochschule für Musik de Berlín, on romangué fins el 1919. La seva figura és clau en el procés de recuperació de la música antiga dels segles XVI al XVIII. El seu interès pel clavicèmbal la portà a encarregar obres per a aquest instrument a compositors de la seva època, com Manuel de Falla i Francis Poulenc. El 1925 fundà l’École de Musique Ancienne a Saint-Leu-la-Forêt, a prop de París. Pionera de la interpretació de música barroca amb criteris històrics, és autora de nombrosos estudis, molts dels quals dedicats a l’obra de Johann Sebastian Bach. La invasió nazi de França l’obligà a abandonar aquest país, i emigrà als Estats Units, on li conferiren el títol de doctora honoris causa per la Universitat de Hartford. S’han conservat alguns enregistraments seus.