Nascut en una família amb tradició musical, a quatre anys començà a estudiar piano i a compondre. La seva primera professora fou Florica Muzicescu; es graduà al Conservatori de Bucarest el 1931. El 1933 aconseguí el segon premi en un concurs de piano a Viena, fet que anà acompanyat d’una certa polèmica i que comportà la dimissió d’A. Cortot, membre del jurat, en senyal de protesta. Llavors Lipatti anà a París, on estudià amb el mateix Cortot i amb Yvonne Lefébure. Charles Münch l’introduí en la direcció d’orquestra i Paul Dukas en la composició. Posteriorment estudià amb Nadia Boulanger i Igor Stravinsky. A partir del 1936 inicià una sèrie de concerts i, descobert pel director discogràfic Walter Legge, començà a fer enregistraments. Entre el 1939 i el 1943 residí a Romania, on oferí nombrosos concerts. Després es refugià a Suïssa amb la seva muller, la pianista Madeleine Cantacuzena. La leucèmia l’obligà, en poc temps, a deixar els concerts i feu molt difícils els darrers anys de la seva vida. Actuà en públic per darrera vegada a Besançon, l’any 1950. Entre les seves composicions destaquen Els bohemis, Sonatina per a la mà esquerra i Concertino a l’estil clàssic, obres en les quals inclou referències a la música popular del seu país.