Un dels màxims intèrprets de la segona meitat del segle XX, començà els estudis de piano a sis anys al seu país amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea, i a dotze debutà en concert amb obres compostes per ell mateix. El 1961 es traslladà a Moscou amb una beca, on estudià al conservatori amb Genrikh Neuhaus i amb el seu fill Stanislav, i completà la seva formació al conservatori de Bucarest.
Els premis aconseguits en concursos tan prestigiosos com el Van Cliburn (1966), George Enesco (1967) i Leeds (1969) li obriren les portes del gran concertisme internacional, en el qual excel·lí com una figura de gran categoria. Des del 1972 residí a Londres i la seva carrera es projectà amb actuacions amb les orquestres més importants del món i amb directors del més gran prestigi. El mateix 1972 debutà als Estats Units d’Amèrica amb l’Orquestra Simfònica de Cleveland i Daniel Barenboim, i també actuà amb l’Orquestra Simfònica de Chicago i Carlo Maria Giulini, l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i Z. Mehta, etc. Actuà com a solista al Festival de Salzburg amb la Filharmònica de Berlín sota la direcció de Herbert von Karajan.
Sobresortí en la interpretació de les obres de Mozart, Beethoven i Schubert, en particular. Enregistrà la integral dels Concerts de Beethoven amb Mehta i rebé, entre d’altres, el premi Charles Cross per l’enregistrament del Concert núm. 3 de Beethoven. La dècada de 1990 actuà sovint a Barcelona en els grans cicles concertístics de la ciutat.