Fou deixeble d’Alexander Goldenweiser, amb la supervisió del qual es postgraduà al Conservatori de Moscou el 1954. Un any més tard guanyà a París el segon premi del Concurs Marguerite Long i el 1971 rebé el Premi Schumann de la República Democràtica Alemanya. El 1950 començà a fer gires internacionals. Del 1965 al 1972 formà trio amb el violinista Igor S. Bezrodnyj i amb el violoncel·lista M.E. Khomicer. El seu repertori comprenia peces clàssiques i romàntiques, a més d’un destacat nombre d’obres de compositors d’època soviètica. A partir del 1957 i fins el 1988 fou professor dels conservatoris de Moscou i de Kíev. El 1991 es convertí en cap del departament de piano de l'Escola Superior de Música Reina Sofia de Madrid. Fou mestre de grans pianistes de les dècades dels anys setanta i vuitanta.