Estudià piano, harmonia i fuga al Conservatori de Brussel·les i el 1879 guanyà un Premi Extraordinari de piano ex aequo amb Isaac Albéniz. Posteriorment es perfeccionà com a pianista amb Franz Liszt a Weimar, i amb Camille Saint-Saëns a París. El 1887 fou nomenat professor de piano del Conservatori de Brussel·les, institució en la qual ensenyà fins el 1930. S’especialitzà en l’obra pianística de Grieg, de qui estrenà diverses composicions. La seva virtuositat el convertí en un dels intèrprets més cèlebres del moment. Fou autor de diverses obres simfòniques i de cambra de caràcter romàntic, entre les quals hi ha tres poemes simfònics i dos concerts per a piano.