Estudià al Conservatori de Lisboa, i posteriorment amplià la seva formació a Alemanya amb F. Liszt i H. von Bülow. En vida fou molt cèlebre com a virtuós del piano, i fou destinatari d’obres importants per a aquest instrument, com les transcripcions de F. Busoni de composicions originals de J.S. Bach. Entre el 1919 i el 1938 fou director del Conservatori de Lisboa, i en la seva activitat com a concertista tocà en recitals sol i amb orquestra, i també fent música de cambra amb compositors tan eminents com E. Ysaÿe i P. Sarasate. Les seves obres segueixen la tradició romàntica germànica i en destaquen nombroses amb protagonisme del piano, com el Concert per a piano i orquestra (1887) i la Balada (1905).