Estudià primer amb el seu pare, Francesco Scaramuzza, i posteriorment i fins el 1906 ho feu amb Florestano Rossomando, N. d’Arienzo i G. Martucci a Nàpols. El 1907 es traslladà a Buenos Aires, on inicià la seva carrera concertística. Aviat, però, l’abandonà per dedicar-se a l’ensenyament. Es convertí en un dels professors de piano de la seva generació més importants de l’Amèrica del Sud. Entre els nombrosos deixebles que tingué destaquen Martha Argerich i Bruno-Leonardo Gelber.