Des dels tres anys demostrà tenir dots excepcionals per al piano. Es formà al seu país natal amb els professors Nise Obino i Lucia Branco, fins que, el 1957, el primer premi del Concurs Internacional de Rio de Janeiro li proporcionà una beca que el portà a Viena a perfeccionar els seus estudis amb Bruno Seidlhofer. El 1964, a Londres, li fou atorgada la medalla Dinu Lipatti i aquell mateix any guanyà el Concurs Vianna da Motta de Lisboa. El 1972 rebé el Premi Edison per l’enregistrament dels 24 Preludis de F. Chopin. D’altra banda, actuà sovint amb les grans orquestres nord-americanes, i també interpretà obres per a dos pianos amb Martha Argerich i música de cambra amb el violoncel·lista Mischa Maisky.