Estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb David Saperton i Joseph Hofmann i a Nova York amb Leopold Godowsky. L’any 1940 guanyà el Premi Walter W. Naumberg als Estats Units i debutà professionalment a Nova York. Aquest fou l’inici d’una carrera pianística plena d’èxits que el portà a actuar als cinc continents. Fou professor de la Juilliard School i també exercí la docència a la Universitat d'Indiana i a la Universitat de Houston (Texas). La seva discografia comprèn totes les obres pianístiques de F. Chopin —per a solista i concertant—, la de piano sol de M. Ravel i nombroses peces de R. Schumann, J. Brahms i F. Liszt. Fou distingit amb la Medalla de Londres i amb el Harriet Cohen Foundation Award, també a la Gran Bretanya.