El 1951 formà el seu primer trio, amb un contrabaix i una guitarra, i a la meitat de la dècada de 1950 optà pel format piano-contrabaix-bateria. El disc At the Pershing (1958), que contenia el tema Poinciana, assolí una popularitat extraordinària. Després continuà tocant sempre en trio o en quartet, formacions amb les quals desenvolupà el seu particular estil. Realitzà produccions amb el suport d’orquestra de corda i vent. Els anys cinquanta, influí decisivament sobre Miles Davis i els seus músics, que adoptaren l’aproximació espaiada i colorista que el trio del pianista feia dels temes standard i blues. De la seva llarga discografia, cal destacar els darrers àlbums: The Essence of Ahmad Jamal, Pt. 1 (1995), Big Byrd. The Essence, Pt. 2 (1997), Nature. The Essence, Pt. 3 (1998), el directe pel seu setantè aniversari al Teatre Olympia (2000) i In Search of Momentum (2003). L’any 2017 fou guardonat amb un premi Grammy en reconeixement de la seva trajectòria.