Estudià a Santiago de Xile, on oferí un primer recital a sis anys. A onze realitzà amb èxit un concert a Berlín i del 1913 al 1918 prosseguí els seus estudis a Alemanya amb Martin Krause, antic deixeble de Liszt. El 1918 i el 1920 obtingué el Premi Franz Liszt i el 1927 guanyà el Gran Premi Internacional de Piano de Ginebra. Dos anys abans havia estat designat professor del Conservatori Stern de Berlín, on s’estigué fins l’any 1940. Els anys que passà en aquesta ciutat, els dedicà a l’obra pianística de Bach, Mozart i Schubert i realitzà diversos recitals amb la Filharmònica de Berlín o en solitari. Més endavant s’especialitzà en l’obra de Beethoven, de qui gravà els concerts i la integral de les sonates, enregistrades entre el 1962 i el 1966 i que obtingueren el reconeixement unànime de la crítica. El 1978 l’Orquestra Filharmònica de Berlín li concedí la Medalla Hans von Bülow. Amb motiu del seu vuitantè aniversari realitzà una darrera gira internacional. Al llarg de la seva vida actuà a les principals sales de concerts d’arreu del món i fou considerat un dels últims grans representants del pianisme romàntic.