Estudià al Pembroke College de Cambridge, on fou deixeble dels clavecinistes R. Puyana i G. Leonhardt. Posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Música de Praga.
El 1967 fundà, amb el flautista D. Munrow, l’Early Music Consort de Londres, conjunt dedicat a la música antiga interpretada amb criteris historicistes. El 1973 abandonà aquesta formació per crear-ne una altra, l’Academy of Ancient Music, especialitzada en la música barroca i clàssica del segle XVIII. Fou amb aquest conjunt que durant els anys vuitanta enregistrà la integral de les simfonies de W.A. Mozart, juntament amb el violinista J. Schröder. Dirigí l’Orquestra de Saint Paul de Minnesotta (1987-92) i fou director artístic de la Handel and Haydn Society, de Boston (1986-2001).
Dirigí l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya en tres edicions del Festival Mozart, les del 1997 i del 1999 al Palau de la Música Catalana i la del 2000 a l’Auditori de Barcelona. Gran estudiós de la història de la música, és autor, entre altres obres, d’una monografia sobre G.F. Händel (Londres, 1985).