Començà a estudiar piano a cinc anys. Fou alumna de Samuel Rousseau i Simone Pié-Caussade al Conservatori de Música de París, on obtingué dos primers premis en harmonia i fuga i un segon premi en composició. Abandonà el piano per l’orgue i l’any 1942 guanyà un premi del conservatori parisenc en aquest darrer instrument. El mateix any quedà en segon lloc al Premi de Roma de Composició, gràcies al qual feu una estada de perfeccionament a Itàlia. Es convertí en la primera dona que fou nomenada organista titular de la basílica del Sacré-Coeur de París (1945-1973). En 1948-55 impartí lliçons d’orgue al Conservatori Americà de Fointainebleau i durant un temps fou suplent de Marcel Dupré al Conservatori de Música de París. L’any 1955 obtingué una plaça en aquesta darrera entitat, on impartí les seves lliçons fins el 1986. Escriví nombroses composicions, la major part de les quals dedicades a l’orgue (Triptyque, 1941; La Cathédrale de l'Âme, 1962-72; Esquisses symphoniques en forme des variations, 1971; entre molts altres).