Estudià composició i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia, on fou deixeble d’E. Pabst i Ph. Jarnach. A vint-i-dos anys debutà com a director amb l’orquestra de l’Òpera de Colònia. Director musical a Krefeld (Rin del Nord-Westfàlia) el 1946, el 1950 assumí la direcció musical de l’Òpera i l’Orquestra Simfònica de Wiesbaden, on s’estigué fins el 1953. Entre el 1956 i el 1964 dirigí la Simfònica de Bochum, i el 1962 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, càrrec que detingué fins el 1968. El 1966 substituí Zubin Mehta al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Mont-real, que dirigí fins el 1975. El reconeixement internacional que assolí feu que fos cridat a Europa per a dirigir les cinc grans orquestres de Londres, la Filharmònica de Leningrad, la Filharmònica de Berlín i la Simfònica de Viena, entre d’altres. També fou, durant sis anys, el principal director convidat del National Arts Centre d’Ottawa. Des de l’any 1961 ha estat invitat habitual de la Filharmònica de Buenos Aires. El 1985 fou nomenat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, càrrec que ocupà fins el 1991, i la temporada 1993-94 es convertí en el principal director convidat de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. El 1995, després de més de trenta anys de col·laboració, fou nomenat director llorejat de l’Orquestra Simfònica de Nova Zelanda. Ha rebut, com a reconeixement a la seva carrera, distincions dels governs d’Alemanya, el Brasil, el Canadà i Holanda.