Es formà com a violinista, i com a tal entrà en l’Orquestra Lamoureux el 1892. Quatre anys després assumí la direcció dels cors de l’Òpera de Lió, i posteriorment s’instal·là a París, on treballà com a mestre de cant a l’Òpera Còmica i a l’Òpera. En 1909-13 fou assistent a l’Òpera de Boston. Passada la Segona Guerra Mundial, i de nou a París, es dedicà a la direcció de representacions d’òpera i concerts al Teatre dels Camps Elisis i al Vieux-Colombier. El 1925 hi fundà la seva pròpia orquestra, excellentment considerada tant pel públic com pels directors que sojornaven a la ciutat. Fou lloada per músics tan importants com A. Toscanini, que l’escollí per a la seva presentació a la capital francesa. El 1929 assumí la titularitat del Teatre dels Camps Elisis i dedicà una especial atenció a l’enregistrament discogràfic d’obres contemporànies. El 1931 aconseguí el primer premi de la història de la fonografia, el Prix Candide, pel seu enregistrament del Prélude à l’après-midi d’un faune, de C. Debussy.