Estudià música a Florència i continuà els estudis a Siena i a Salzburg. Perfeccionà la seva tècnica als Estats Units, amb Rafael Kubelik i Leonard Bernstein, fet que li permeté dirigir diferents orquestres. En un principi compaginà la tasca artística amb la docència a Berkeley (1956-58) i en altres universitats dels Estats Units. Novament a Europa, fou director a la Scala de Milà, i del 1969 al 1972 dirigí l’Orquestra Simfònica de la RAI de Torí. Interessat per la música del segle XX, el seu repertori inclou obres d’autors contemporanis, com ara Darius Milhaud i Goffredo Petrassi, dels quals dirigí l’estrena de la Simfonia núm. 10 (1961) i del Settimo concerto (1965), respectivament .