El seu pare, compositor i professor del Conservatori de Parma, li ensenyà les primeres nocions de música. Posteriorment les amplià al Conservatori de Milà, d’on fou nomenat professor el 1932. El 1941, i després d’una intensa activitat com a organista, inicià la seva carrera com a director d’orquestra. Després d’una temporada al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Melbourne (1950-51), fou convidat a dirigir formacions orquestrals d’arreu d’Europa, fins que tornà a Itàlia, on dirigí l’Òpera de Gènova (1957-60). Més tard passà a Estrasburg, on, entre el 1964 i el 1972, dirigí l’Orquestra Municipal. Realitzà nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen la versió d'El barber de Sevilla de G. Rossini amb M. Callas, L. Alva i T. Gobbi.