Contemporani de N. Amati, Stainer fou, sens dubte, el millor lutier alemany del Barroc. Tot i que els seus instruments s’assemblen als de l’autor cremonès, les diferències són tan remarcables que es fa impossible afirmar que Amati fos el seu mestre. Els seus violins són una mica més estrets i més curts que els italians, amb la tapa més bombada que el fons, i molts tenen una testa de lleó esculpida al cap. Ocupà el lloc de lutier de la cort veneciana, càrrec que li permeté de vendre violins a la noblesa europea, i els seus intruments arribaren fins i tot a la capella reial de Madrid. El 1658 l’arxiduc tirolès Ferran Carles el prengué al seu servei a Innsbruck, on continuà treballant com a lutier fins a la seva mort.