Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891. El 1915 en fou nomenat professor honorari. Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de J.S. Bach, L. van Beethoven, H. Berlioz, Ch. Gounod, F. Mendelssohn, C.M. von Weber i altres. És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig. El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l'Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire, que edità fins al final de la seva vida. Fou rellevat en aquesta tasca per Lionel La Laurencie (1920-33), però quan aquest morí l’edició de l’obra fou abandonada i mai no s’arribà a enllestir.