Estudià trompeta a l’Escola Municipal de Bakú i composició al Conservatori Estatal de l’Azerbaidjan, del qual fou professor d’instrumentació (1947), catedràtic de composició (1965) i rector (1969). La seva activitat com a músic se centrà en la direcció musical i artística de diverses orquestres i institucions a Bakú. De la seva obra compositiva cal destacar el quadre simfònic Karavan (1945), la Segona simfonia (1946), el ballet G’ul’šen, i la seva obra més significativa, el Concert per a orquestra (1964). La seva estètica s’inscriví en un moment de transició entre el realisme socialista de Stalin i l’obertura continguda de l’època de Khrušcov. El seu estil està impregnat de material folklòric, especialment danses, que utilitzà de manera alegre i desenfadada a còpia de contrastos entre textura musical i timbre.