Estudià i es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne d’A. Siloti (piano), S. Tanejev (contrapunt) i A.S. Arenskij i M. Ippolitov-Ivanov (composició). Mantingué estrets contactes amb S. Rakhmaninov i A. Skr’abin, que influïren en la seva formació com a pianista, cosa que es palesà en una tècnica caracteritzada per la precisió i la fidelitat al text. La seva activitat docent el portà a prendre part activa en el desenvolupament del sistema d’ensenyament musical rus. Fou professor de l’Escola Filharmònica de Moscou (1904-06) i del Conservatori de Moscou (1904-61), del qual fou rector dues vegades (1922-24 i 1932-42), i el fundador de l’Escola Central de Música (1932). Obtingué el títol de doctor en arts i el 1946 fou nomenat Artista del Poble de l’URSS. Compongué tres òperes, un quartet de corda i un trio.